11/06/09 - MR PUMPY

Aquest títol us asseguro que no l'he posat jo (no sé què vol dir pumpy). Si algú ho entén, que m'ho expliqui. En fi, el deixo i així no n'he de pensar un altre.

Aquí va el que havia escrit per avui:

VISITA A WAT PHRA KAEW

He passat la primera nit a Bangkok, i amb la son que tenia no em va costar gens adormir-me. Em desperto totalment fora de lloc, no sé pas on sóc. Una dutxa reparadora m'aclareix una mica les idees i ja estic a punt per anar a voltar una mica per situar-me. De moment començo a peu per a prop de la guest house perquè no tinc mapa i em perdo fàcilment.

Un cop recorregut Khao San amunt i avall és hora d'ampliar el radi. M'escapo una mica de la zona, tot a peu. Entro en una llibreria quen té molt bona pinta i hi faig un cafè amb els dos joves llibreters thai. Em treuen “La Colmena” d'en Cela (l'únic llibre en castellà que tenen), em diuen que fa dues setmanes que han obert, m'aconsellen un visita al temple de Wat Phra Kaew (ho he vist escrit de trenta maneres diferents) i quedem que em buscaran un llibre per demà. Gràcies, see you tomorrow.





El temple aquest queda lluny, però hi vull arribar caminant. A més, m'ajuda a decidir-me un “tuk-tukero”que em vol tangar, em vol colar el timo de “són les 2? ara està tancat, però jo et puc portar a un altre lloc”. A peu, doncs. Això de no agafar tuk-tuks resulta econòmic però també molt esgotador.

Després de pagar entrada, posar-me uns pantalons de lloguer i comprar una aigua, començo a fer el guiri pel temple, tirant fotos a dojo. És un palau reial del s.XIII, em sembla i a part de les moltes i molt sumptuoses construccions, hi ha un museu d'armes, per exemple.













De tota aquesta exageració, el que resulta que és més sagrat és el petit Budha de maragda que hi ha en un altar i que presideix el palau. Prohibit tirar fotos, però des de fora, alguna cosa es veu. La veritat, però, és que és molt guapo tot això, però no sé si després d'aquest, valdrà la pena altres temples. Ja ho veurem.



Tornant cap a Khao San, trobo un mercat on només venen loteria, cada venedor amb la seva paradeta i un pilot de butlletes. No m'he parat a demanar-ho, però buscant segur que s'hi pot comprar la 6/49.

Un cafè, un pancake i una aigua. Compro un llibre, entro a internet i torno a la guest house. Ja m'esperava la mestressa que gairebé se'm menja perquè el check-out és a les 12 i encara no li havia dit si em quedava o no. Pago una altra nit.

Un altre cop cansat de tant caminar, necessito una dutxa, però a partir d'ara, seran sense xancletes, per ser coherent amb el nom del bloc:

MANIES, LES JUSTES.