28/06/09

DIA 27

Dia perdut. No sé si és per la ressaca o perquè aquí hi fa una calor realment insuportable, no estic fi del tot. Surto tard de l'habitació, em trobo en Chris i una seva amiga thai (que ven cosmètics i parla molt bé l'anglès), dinant. Ens hi afegim jo i el meu ordinador, però em sembla que a les màquines també els afecta la calor. No funciona!

Anem a l'habitació (l'ordinador i jo)i demà serà un altre dia. Al final, però m'he instal.lat el Firefox a veure si així va més bé. Em puc connectar a internet un altre cop però tant l'ordinador com la connexió van tan lents, em desespero. Només m'assabento que en Marc ja és a Bali.

DIA 28

Em torno a llevar tard i em torno a trobar en Chris bevent-se una Chang (aquest noi no para!). Li dic que vaig a la barberia i s'hi apunta. Després dinem, parlem i llegim per fer temps. A les 4 ens passarà a buscar un tuk-tuk I ens portarà al riu per fer una ruta en long-tail boat.

Al final, només som dues holandeses refetes, un francès i jo. En Chris s'escaqueja a última hora. Suposo que l'han avisat que aquesta ruta és un enganya-pagesos perquè parem a tres o quatre temples normalets (un quart d'hora a cada un) i tornem. A més, al tercer temple, ens fan pagar per veure quatre roques que es veuen des de la porta. Res, no ha valgut la pena. Chris, que et donguin.

Ja a Tony's Place, em dutxo i anem amb en Jean- Phillipe a sopar al mercat nocturn. Ens partim un peixot ben bo. Al costat del mercat hi ha una fira perquè demà comencen tres dies de festa budhista.
Està molt bé: atraccions, actuacions en directe, cinema a la fresca...

Després de passar pel Family Mart a comprar una cervesa, anem a l'hotel, bevem, xerrem i a dormir.

26/06/09

Abans de marxar de Bangkok passo per la bugaderia a buscar la roba i a canviar el llibre per un altre. Em quedo Glamorama d'en Brett Easton Ellis. Dino arròs amb ou i pollastre, batut de pinya i maduixa i un espresso, per euro i mig.

Cap a Hualampong. Compro bitllet cap a Ayutthaya, 15 bahts (uns 20 cèntims d'euro per 2 hores de viatge, em sembla més que raonable). Faig unes partidetes a KING OF TOUCH, unes màquines amb pantalla tàctil de l'estació, menjo i cap al tren. Allà em monto la paradeta, la maleta al costat, la bossa davant... i al seient que queda lliure uns locals aprofiten per posar-hi el seu equipatge (quedo rodejat).

M'agrada viatjar en tren: passant veig com uns poblats de cabanes de fusta a tocar del tren (literalment). Se m'escapa la foto, ja ho he deixat enrere. Vaig mirant totes les parades del tren. Per exemple l'Aeroport de Don Muang, un complex turístic-residencial que es diu GRAND CANAL, la universitat de Tam Masat...

Arribo a Ayutthaya i allunyant-me de l'estació i dels tuk-tuks visito el primer possible allotjament. Molt barat, molt senzill, però molt lluny del poble. He de travessar el riu per anar al centre.

Això ja m'agrada més, sembla una ciutat petita però prou interessant. De seguida trobo Tony's Place, per 150 em quedo a l'altre cantó del carrer, en principi. Després de veure les habitacions de 200, que estan al cantó del restaurant, d'internet,etc. I després de negociar el preu, prefereixo aquestes. Aquí sembla que hi ha força guiri. A veure si conec algú.

Un cop instal.lat sec al costat de la taula de billar per menjar alguna cosa i de mica en mica el local es va omplint, dels estrangers del poble: en Parker, nordamericà; en Rob, australià; en Mike, un altre americà; en Chris de Bristol, UK i en Jeremy, el tercer yankee, de Texas. Tots són professors d'anglès de la zona i deu ser una feina que crema molt perquè els veig força espatllats. Anem a un bar a beure cervesa i després de reunir un grup d'uns 20 anem en tuk-tuk al Club de la ciutat, l'AY BY LASER, tot cantant les cançons thai de moda que sonen a la ràdio (jo també m'hi veig amb cor després d'escoltar la tornades repetitives uns quants cops).

El local és una discoteca on a part dels professors d'anglès i jo, tothom és thai. Hi ha un grup teenager a l'escenari. Totes les noietes estan a primera fila, bavejant. I perquè la part masculina no es queixi, quan acaba l'actuació, pugen unes vint noies en bikini insinuant-se. Més baves del personal. Tornem en una pick-up només cinc dels que erem, bé quatre i mig, en Chris no compta com a sencer.

25/06/09

Avui torno a Chinatown per fer les fotos que em van quedar pendents. Em perdo expressament per aquests carrers i carrerons. Ara ja sóc el rei de travessar les grans avingudes plenes de cotxes. A vegades només hi ha una solució: 2 collons.

Ja estic a dins del merder, no trobo les mateixes fotos que ahir, em barallo amb la càmera (remeno la ISO, la compensació de llum...però tot i així encara no em surten les fotos que voldria) però em continuen agradant molt els mercats, els cartells, els laberints, el moviment de gent... Bangkok no para en tot el dia i especialment a Chinatown. Molt guapo, la veritat. A més, les barjaules que et trobes pel carrer tenen força més gràcia: dones xineses de 60 anys, pintades com a mones que et miren seductores. Tot i així, no m'acaben d'atraure.

Torno amb el bus 53, el tio que talla el bitllet és com el del C.P. Express. Va passant amb un “canuto” metàl.lic on guarda les monedes i les fa picar perquè el sentis. Quan li ensenyes e bitllet, obre aquest trasto i el fa servir per estripar-te'l.

Arribo a la meva zona i tot continua igual. Veig cecs que porten un radiocassette i canten de bracet amb els acompanyants, les mateixes parades de cada dia (el del bracelet encara em fa reverències, no m'estranya), la mateixa gent... Demà marxo, ha estat bé, però vull canviar.

24/06/09

Avui he aconseguit anar a Jim Thompson's House. Era la casa d'un americà, antic agent de la CIA, que es va enamorar del país, s'hi va quedar i en va promocionar el turisme, el comerç (de teles, sobretot). Ara, la seva casa, que combina diferents estils arquitectònics de la zona, és una de les visites “obligades” de Bangkok, i acull un museu i una fundació que promou la cultura, costums i tradicions del país.
Tot molt maco, però no es poden tirar fotos (no ho entenc), però en faig un parell d'estranquis fins que m'avisen (sorry, sorry, I did'n know).

Vaig a peu a Hualampong, l'estació de trens per anar-me situant pel dia que marxi.
De camí, passo per Chinatown. Com m'agrada, això. A mig se m'acaba la bateria de la càmera. Hi hauré de tornar demà perquè no he pogut fer fotos.

Torno a “casa” amb bus (ja no em queden gaires mitjans de transport per provar). La línia 53 em deixa molt a prop. Perfecte. Repeteixo Guest House de dies enrere (My House), però ara només tenen habitacions de 200 bahts. (amb bany privat). El llit és tort, sort que fa pendent cap a la paret, que sinó demà em despertaria a terra. Ell que més m'agarda d'aquí és que cada dia posen 2 pel.lis i als sofàs de baix s'hi està tan bé... Podré practicar més anglès, doncs, perquè l'accent dels thai és una mica complicat. Tenen una cantarella molt particular, ja parin thai, anglès, o català de la plana: em sembla que ja se m'ha encomanaaaaaaaaaaaaaat.

A l'arribar, vaig a reforçar la bossa de pell amb una cosidora al carrer Samsen. Després de seure amb ella més de 2 hores i d'escoltar totes les seves penes (el marit l'ha deixat per una altra, el seu fill gran és alcohòlic, ella a vegades ha de triar si vol dormir o si continuar treballant tota la nit per menjar), em vol cobrar 200 bahts (més del doble del que em va costar la bossa !). Al final n'hi pago 150 i me'n vaig. Encara massa! Això sí, m'ha fet una virgueria amb un tros de pell que no sé d'on ha tret i una màquina que deu ser més vella que ella i jo junts.

23/06/09 -

DIA 22

Ahir va ser un dia molt fluixet: canviar d'hotel, fer migdiada, sentir música de la paradeta de davant de l'habitació (avui...”Eye of the Tiger”, m'anima), dinar veient la gent passar (això és divertit, hi he passat dues hores), pel.li i cervesa... i sopar pizza (força bona, però s'ha fet esperar: després d'una hora i mitja els demano que em cobrin només l'aigua que he de marxar. Sembla que funciona, al final puc sopar). Res més, no vaig fer ni fotos.

DIA 23

Avui vaig a correus, dino sopa xinesa, aigua i gelat amb bunyol: 80 bahts. El braçalet me'n costa 250. El de la paradeta de música posa “Manipulating Woman” de Ladyhawke. Carai!

Em mudo per anar al “centru”. Pantalons muntables i sabates. Quin goig que faig. Ja vaig tard per a Jim Thompson's House, però el que no se m'escapa és el Gin-tònic de Tanqueray al Sirocco, pis 63 d'una de les torres més altes de la ciutat (recomanació de la Mir i la Roser, m'ha agradat). Beguda, olivetes, pistatxos, fotos, una bona estona per 423 (450 amb propina), pagats de gust.

El Chao Phraya Express ja està tancat, he de tornar en taxi un altre cop. Llegeixo (ja acabo el llibre, el deixaré per aquí), carrego l'ordinador al lavabo comunitari (és l'únic endoll que he sabut trobar), miro un tros de pel.li, escolto musiquilla i penso què faré demà.