divendres, 26 de juny del 2009

26/06/09












Abans de marxar de Bangkok passo per la bugaderia a buscar la roba i a canviar el llibre per un altre. Em quedo Glamorama d'en Brett Easton Ellis. Dino arròs amb ou i pollastre, batut de pinya i maduixa i un espresso, per euro i mig.

Cap a Hualampong. Compro bitllet cap a Ayutthaya, 15 bahts (uns 20 cèntims d'euro per 2 hores de viatge, em sembla més que raonable). Faig unes partidetes a KING OF TOUCH, unes màquines amb pantalla tàctil de l'estació, menjo i cap al tren. Allà em monto la paradeta, la maleta al costat, la bossa davant... i al seient que queda lliure uns locals aprofiten per posar-hi el seu equipatge (quedo rodejat).

M'agrada viatjar en tren: passant veig com uns poblats de cabanes de fusta a tocar del tren (literalment). Se m'escapa la foto, ja ho he deixat enrere. Vaig mirant totes les parades del tren. Per exemple l'Aeroport de Don Muang, un complex turístic-residencial que es diu GRAND CANAL, la universitat de Tam Masat...

Arribo a Ayutthaya i allunyant-me de l'estació i dels tuk-tuks visito el primer possible allotjament. Molt barat, molt senzill, però molt lluny del poble. He de travessar el riu per anar al centre.

Això ja m'agrada més, sembla una ciutat petita però prou interessant. De seguida trobo Tony's Place, per 150 em quedo a l'altre cantó del carrer, en principi. Després de veure les habitacions de 200, que estan al cantó del restaurant, d'internet,etc. I després de negociar el preu, prefereixo aquestes. Aquí sembla que hi ha força guiri. A veure si conec algú.

Un cop instal.lat sec al costat de la taula de billar per menjar alguna cosa i de mica en mica el local es va omplint, dels estrangers del poble: en Parker, nordamericà; en Rob, australià; en Mike, un altre americà; en Chris de Bristol, UK i en Jeremy, el tercer yankee, de Texas. Tots són professors d'anglès de la zona i deu ser una feina que crema molt perquè els veig força espatllats. Anem a un bar a beure cervesa i després de reunir un grup d'uns 20 anem en tuk-tuk al Club de la ciutat, l'AY BY LASER, tot cantant les cançons thai de moda que sonen a la ràdio (jo també m'hi veig amb cor després d'escoltar la tornades repetitives uns quants cops).

El local és una discoteca on a part dels professors d'anglès i jo, tothom és thai. Hi ha un grup teenager a l'escenari. Totes les noietes estan a primera fila, bavejant. I perquè la part masculina no es queixi, quan acaba l'actuació, pugen unes vint noies en bikini insinuant-se. Més baves del personal. Tornem en una pick-up només cinc dels que erem, bé quatre i mig, en Chris no compta com a sencer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada