13/06/09 - DE PEIXOS I PESCADORS

Avui m'he llevat amb ganes d'aprendre a fer anar la càmera. La primera prova és aquest “collage” de
la finestra de la meva habitació. He començat a tocar botonets i m'ha sortit tot això:




Volia anar cap Thewes, per començar a explorar la zona i sondejar un possible canvi de guest house.
La meva primera opció de transport seria el Chao Phraya Express, el “metro del riu”...
He passat a la segona opció de seguida. Els “piers” o parades a vegades queden amagats i quan he trobat el que tocava ha resultat que des d'allà havia de travessar a l'altra banda i allà agafar 1 altre barco. Ja us ho fareu, jo vaig a peu, que així suo una mica.
A més, he pogut fer alguna foto i també m'ha agradat. Des del pont tenia aquestes vistes. Veieu la funció de ràfaga de la càmera, que xula?







La ruta, facilíssima: Thanon Pracha Thipatai-Rachasima-Thanon Sri Ayutthaya. A prop d'allà, en direcció al riu, he demanat preu a un lloc a l'atzar: Taewez Guest House, 250 Bahts. Sembla molt acollidor, hi ha un noi francès que estudia thai amb dues cambreres. A més, l'ambient de l'entorn té bona pinta: és una zona universitària, amb guiris, però més tranquil que Khao San.

Torno cap a Ram Bhuttri per Thanon Samsen, molt més fàcil que a l'anada em fico per un mercat al costat del riu i, altre cop, fotos (el mercat des de dins i el mercat des de fora):



Aquests estan vius, un s'ha escapat i m'ha esquitxat, el veieu?





Això de l'esquerra és el mercat:



Ja arribo a casa, sóc prop de Khao San:



També he vist força ladyboys, però devia haver-hi una trobada dels poc agraciats, perquè feien angúnia de pensar com eren de lletjos abans de... la seva transformació. D'això no n'he fet fotos, seria de mal gust.

Em dutxo i em veig més prim perquè estic caminant molt, però més gras perquè menjo com un bacó
(com en Laporta, vaja). Resultat: ni més prim ni més gras que fa 1 setmana. Per si no em creieu, aquí em teniu, amb una samarreta nova:



He quedat amb en Joan, el de les sabates, en un bar. En una sastreria em deixen fer una trucada per una Coca-cola, però com que no contesta, doncs gratis (amb la promesa que si necessito una americana, me la faré allà, això sí).

Vaig al bar igualment, però com que en Pescador no vé, em trobo fent cerveses amb l'Steve, un professor d'història de Denver. Provem diferents marques perquè cada una la serveix una cambrera diferent, i així veiem com està el tema.

Ja ho veieu, tenia una cita i no se'm presenten. Què faig, m'emprenyo? No, millor seguir la meva filosofia:

MANIES, LES JUSTES.