Vam marxar de Vic a les 4 de la matinada (gràcies pares) cap a l'aeroport de Girona. Després em queda Londres, Düsseldorf i finalment Bangkok.
Moltes hores d'espera als aeroports, i poca cosa a explicar.
Al trajecte més llarg, l'ultim, sec al costat d'un alemany de 70 anys, en Gustav.
No ens diem gaire res: jo no parlo alemany, ell parla poc anglès i cap dels dos som de parlar gaire, tampoc. A més, jo tinc molta son i m'estimo més dormir.
Després dels problemes que té en Gustav per omplir el formulari per a l'aduana (com es diu jubilat en anglès?) ja hem trencat el gel (gràcies, no vull el teu formatge, Gustav.)
Arribo a Bangkok. En comptes d'anar a Khao San amb taxi com m'han aconsellat, vaig en bus a l'estació de Hualampong, les pensions deuen ser més barates.
Després d'uns noodles molt bons i prop de 2 hores d'arrossegar la maleta, només he trobat un hotel xinès. Retirada, faig com tothom i agafo 1 taxi cap a Khao San.
Ah també he trobat un lloc on demanar feina, tinc experiència en el sector:
A l'arribar, música a tot trap, parades de menjar, de roba... i molts, molts guiris. M'aparto una mica del merder, estaré a la pensió C.H. II, 150 bahts per nit.
Al desfer la maleta... putada, el pot de Norit no tanca bé, m'ha deixat el necesser ben ensabonat. Bé, dins d'una bossa no se'n vessarà més. Solucionat això, surto de compres, vull unes xancles per dutxar-me i anar a dormir. Aquí a Khao San em sembla que serà tot car, no volen ni regatejar per unes tristes hawaianes.
A veure si demà el xoc d'estar tot solet i lluny de casa amb molt de temps per endavant no es nota tant. Estic aixafat i potser una mica superat per la situació, però em poso a dormir escoltant el “Shotter's Nation” i ja ho veig més clar. Ah, l'habitació no té molts luxes, llàstima que a la foto la TV amb satèl·lit i el jacuzzi queden darrere la porta, però està prou neta i té el que ha de tenir (un llit). A més, tampoc puc demanar més perquè com sabeu, aquest viatge té un lema:
MANIES, LES JUSTES.
Endavant Ferran! I quan vulguis agafa l'avio/barco/tren/camioneta/vespino cap a HK, que et tractarem be! A mes de manies les justes, Asia te les seves coses!
ResponEliminaUna forta abracada Falang,
Joan
Hola Ferran!
ResponEliminaJa veig que l'arribada ha anat bé. Aquí a Miqueleta Riera tot segueix el seu curs.
Et volia demanar una coseta.
Quan vam estar a Tailàndia vaig buscar el Makruk, que són els escacs que es juguen a Tailàndia. Com a pista et diré que les peces més curioses tenen forma de Stupas o temples tailandesos.
Com potser saps faig col·lecció de jocs d'escacs de diferents països i és per això que
si tens temps i ganes em faria molta il·lusió que m'enviessis un joc.
T'ho gratificaré mitjançant la teva apoderada.
Endavant i que vagi molt bé.
Pau
Finalment has engegat, i no et preocupis que comentaris en trindràs.
ResponEliminaPer cert, què significa les notes entre parèntesis (1video) (3fotos) ho tens pendent de pujar?
apa a tope!!
mmmm, puc sentir la calor del local, el clan clan de la cullera amb el plat de plàstic, la picor de la salsa, el gel irregular al got d' aigüa ...
ResponEliminadisfruta BKK i sí, millor sense maníes !!! :)
la meva recomenació del día i no gaire cara per quan vulguis fugir una estona de Khao San, ves al http://www.saxophonepub.com/ ... club de jazz on cada dia hi ha música en viu ... els findes, molt bona qualitat el grupet que hi toca (de tot una mica!)
Per fi tenim blog operatiu!!!
ResponEliminaNo he esmorzat, tardaré a dinar i el plat de menjar que hi ha al post em fa venir salivera!!! Mmmm!!!
Per cert, intenta que amb la teva super càmara sorti el jacuzzi i la TV en la pròxima foto!!! jijiji!!! Has coincidit amb algun possible LADYBOY??? Envia imatge i e diem si ho és o no!!! Petons Ferran i disfruta (kina enveja k ens fas)!!!