Avui torno a Chinatown per fer les fotos que em van quedar pendents. Em perdo expressament per aquests carrers i carrerons. Ara ja sóc el rei de travessar les grans avingudes plenes de cotxes. A vegades només hi ha una solució: 2 collons.
Ja estic a dins del merder, no trobo les mateixes fotos que ahir, em barallo amb la càmera (remeno la ISO, la compensació de llum...però tot i així encara no em surten les fotos que voldria) però em continuen agradant molt els mercats, els cartells, els laberints, el moviment de gent... Bangkok no para en tot el dia i especialment a Chinatown. Molt guapo, la veritat. A més, les barjaules que et trobes pel carrer tenen força més gràcia: dones xineses de 60 anys, pintades com a mones que et miren seductores. Tot i així, no m'acaben d'atraure.
Torno amb el bus 53, el tio que talla el bitllet és com el del C.P. Express. Va passant amb un “canuto” metàl.lic on guarda les monedes i les fa picar perquè el sentis. Quan li ensenyes e bitllet, obre aquest trasto i el fa servir per estripar-te'l.
Arribo a la meva zona i tot continua igual. Veig cecs que porten un radiocassette i canten de bracet amb els acompanyants, les mateixes parades de cada dia (el del bracelet encara em fa reverències, no m'estranya), la mateixa gent... Demà marxo, ha estat bé, però vull canviar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada